El Color i la Psicologia Esotèrica

Per als budistes l'Arc de Sant Martí simbolitza l'alegria suprema, la unió de tots els colors

EL COLOR

Una de les més importants manifestacions de la Vida a través de les formes materials és el Color. Totes les “formes amb vida”, tenen un color, un to, una qualitat, un matís, un què ..., que les distingeix de les altres. 

Podem dir que els colors són creadors d'actituds, d'estats d'ànim, de bellesa, de sentiments, d'espais, idees ... En definitiva són qualitats que ens defineixen i estan presents enel nostre dia a dia. 

Els grans artistes els utilitzen amb mestria i molts grans científics hi han posat la seva atenció, entre ells Isaac Newton, que va ser el primer en donar una explicació científica a “l'Arc de Sant Martí”. Ell va descobrir que quan un raig de llum pura, és a dir, blanca o incolora, penetra un prisma de cristall, o una gota d'aigua, aquest raig es descompon en 7 colors. 

Per tant sabem que l'Iris és senzillament el fruit del contacte entre la llum i l'aigua i aquest vincle des de la Psicologia Esotèrica té molts significats, perquè tant la llum con l'aigua són dos símbols claus per interpretar la naturalesa humana.

Per a l'esoterisme la llum blanca és el símbol de la intel·ligència pura i l'aigua el símbol de l'emoció o força motivadora. 

Es considera a la llum incolora el símbol de la intel·ligència pura, perquè com no ha estat en contacte amb la substància (aigua o cristall) no està condicionada per les seves lleis, i per tant és lliure, és de pensament clar, és una “fredor que sap”. D'altra banda, l'aigua és“la calor que mou”, ella és la substància que alimenta la terra erma i en conseqüència ésl'emoció que motiva o vitalitza el cos físic. 

Així doncs, podem dir que la unió de la llum amb l'aigua, és la unió de la intel·ligència amb la sensibilitat, del pensar amb el sentir, de la ment amb cor: la relació creadora de 7 colors bàsics o 7 tipus psicològics principals.

7 Qualitats o formes de pensar/sentir

Ja fa temps que la psicologia moderna està intentant donar significats i utilitzar, de forma terapèutica, el colors; no tot és allò que es veu, sinó també el que ens fa pensar i sentir allò que es veu, és a dir, el que NO es veu.

Per tant els 7 colors ens diuen “coses”, tenen una energia, una força, un significat que, encara que sigui inconscientment, ens remou. A veure, doncs, què podem dir d'ells, o millor dit, què ens pot inspirar cadascun d'ells.

Aspectes Esotèrics i Psicològics del Color

Vermell

El Poderós

De l'Arc del Cel, el Vermell és el primer i això ja ens diu molt, ell és el color del la sang, el color amb el que pintem el cor i està associat al desig, a la conquesta i a l’amor amb passió. També el podem associar amb la guerra, la lluita, el guerrer, aquell que lluita pel que vol. És evident que és un color que transmet molta energia. 

Esotèricament aquest color està associat al poder de la Voluntat i les consciències o situacions condicionades per ell són dinàmiques i directes; són consciències que saben el que volen i res ni ningú els hi farà renunciar.

Quan hi ha un excés de Vermell s'expressa odi, ceguesa i actituds dictatorials o destructores i és aquí on ell cerca la senzillesa del seu amic ideal, el Verd, que associat a la Intel·ligència Pràctica de la Natura, li aporta capacitat d'adaptació, seny i mesura.

Taronja

L'intel·ligent

Aquest és color de la flama, el poder del foc, una energia que esotèricament s’associa al sentit purificador, analític i discriminador de la ment. No és casualitat que sigui el color preferit dels monjos hinduistes o budistes ja que per a ells la disciplina de la ment és el veritable foc transformador, alliberador.

El tipus psicològic que planteja aquest color tan brillant és l'alegria d'aquell que, gràcies a una ment autoconscient,se sent lliure, transformat, senyor de si mateix i del seu entorn.

Una consciència excessivament condicionada pel Taronja és censuradora, amb una disciplina massa dura, separatista, poc útil i gens amorosa i aquí ve al rescat el Blau Clar, el seu complementari, l’amic, que el pot temperar amb la seva tendresa i serenor. 

El Taronja és una barreja de Groc i Vermell, però si hi predomina el Groc es torna més càlid, el color de la tardor, la serenor de la feina conclosa. És el to daurat, el to Reial, “el foc dels homes Deu” o consciències realitzades. Diríem que el Groc inspira el Taronja cap allò superior, l'allunya de processos mentals repetitius donant-li cert poder de síntesi.

Groc

L'intuïtiu Simpàtic

Fixeu-vos en les lletres del títol ..., tenen tanta llum que quasi no es veuen, podríem dir que el Groc és el color que més a prop està de la Primera Llum Blanca que el va crear, està tan a prop de “Deu” (Sol) que ens enlluerna, no ens deixa veure la seva esencia; com diu el Petit Príncep, “allò essencial és invisible als ulls”. L'essència, el Cor, sempre de Vermell i associat a la passió, però si ens fixem cada cop més es veuen cors d'altres colors perquè qui de veritat hi viu dins del Cor és l'Alegria Suprema, la unió dels 7 colors.

Degut a la seva proximitat a la llum, el tipus psicològic condicionat per aquest color és inquiet, sempre en tenssió creativa i apunt per “la inspiració divina”, la intuïció incloent, el terme més adequat per definir-lo. Des del seu aspecte negatiu pot ser massa nerviós, precipitat, perquè aquesta “connexió amb l'univers” crea una sensació de tensa dualitat a la consciència que també té “uns peus que toquen a terra”.

Aquí el seu complement ideal és el color Índic, el Blau profund del cel en una nit sense lluna, un significat que omple de comprensió i serenor la vitalitat, sovint massa inquieta i esgotadora, que comporta estar tan a prop de la llum del Sol o Intel·ligència Divina.

Verd

El Senzill 

El Verd és el color de la natura, espai de creixement, de passeig, d'evolució, de plenitud i tot dut a terme de forma natural, pràctica i saludable ... És allò que en diem la intel·ligència de la natura, el color de la salut o la facilitat d'adaptar-se a l'entorn i les seves circumstàncies.

El tipus psicològic que suggereix el Verd és una forma de pensar pràctica, sense estrès, amb seny, natural, senzilla, dinàmica i adaptable i, per això, també amb molta imaginació. Com el món vegetal que d’increïbles maneres ens demostra la seva adaptació a l'entorn. 

Les persones influenciades pel Verd són molt fluïdes, sovint massa, es perden en la seva pròpia facilitat i és aquí on el Vermell complementari, el amic Poderós, pren sentit, ja que pot oferir-li direcció i voluntat realitzadora al seu excés d'alternatives (fluixa ambició i massa diversificació) 

Cian (Blau Clar) 

El Sentiment Amorós

El Cian és el color del Blau del cel, és el color que més utilitzen el prínceps i princeses, el color del Àngels, de la Mare de Deu a prop del seu fill. D'alguna manera aquí, també hi podríem posar aquell núvol Rosa suau que es dibuixa en el Blau Cel quan el Sol comença a marxar.

Psicològicament el Cian suggereix un caràcter amorós, dedicat, sentit, lleial, sacrificat, amb molt sentiment ... Un sentiment que com un cel turmentós fàcilment es pot enterbolir i tornar-se agressiu i fanàtic o si no apocat, depressiu i victimista, una situació que només pot ser sanada per la clara intel·ligència del seu gran amic el Taronja, la ment positiva i disciplinada que no es deixa arrossegar per un sentiment turmentós i ofegador.

Índic (Blau Fosc) 

El Comprensiu

L'Índic també dit anyil és el blau del cel de nit, el blau d’ ultramar o marí extret del Lapislàtzuli, diríem que són aquells blaus amb tendència a enfosquir. És un color associat a la immensitat, als misteris de l'Univers que poden ser imaginats, profunditats on apareix la brillantor dels Estels, tant del cel com del fons del mar.

El tipus psicològic que suggereix aquest Blau Marí és serè, temperat, amb paciència i coneixements, amb capacitat de comprendre o de tenir una visió expansiva de com han de ser les coses. En excés genera actituds altives així com també inactivitat; tot és torna relatiu, “ho comprenc tot ..., per què actuar? “, - es pregunta aquest blau -, i en aquest cas el seu amic el  Groc  l'inspira, li dona la intuïció per triar el millor camí.

Violeta

El Màgic

Probablement, el violeta és el color el més magnètic de tots. Si ens hi fixem costa de mirar, però no perquè enlluerni com el groc si no perquè genera certa ambivalència, tant atrau com rebutja. És aquella aura màgica d'una nit de lluna plena on tant podem entreveure la presencia d'una fada com d'una bruixa ... Ell és allò desconegut, allò del cel que està en contacta directa amb la terra. De fet, dels set colors de l'Arc de Sant Martí, el violeta és el que més influït està per la força de la gravetat, és el que està més a prop de la terra.

Per tant una consciència condicionada per aquesta energia és capaç de materialitzar l'energia del cel a la terra, és l'energia de les mans sanadores o el ritual capaç d'invocar realitats inimaginables, és el mag.

De vegades, per aquesta forta percepció de la dualitat terra-cel, aquest color pot generar actituds “autistes”, estoiques i fredes, un magnetisme improductiu, i és aquí on l’amic-complementari, el lima o verd llimona, posa el seu gra de sorra: aquella intel·ligència senzilla que inspirada per la calor del sol (intuïció) pot fer-se efectiva, (màgica), l'energia del violeta. 

Sovint un somni, una flor, una peça de roba, una música, una mirada, una olor o un parlar ens porta la visió inesperada d'un color, una percepció que tot i no saber el què i el com notem que alguna cosa ens vol dir ...., i és aquí el propòsit de l’article, un gest de complicitat, una picada d’ullet.

David C. M.